Com a conseqüència de les riuades de l'any 1962, es va procedir a la canalització del riu en la zona baixa de la conca. Si bé, la canalització va resoldre suficientment el problema de les inundacions, va iniciar el camí cap a la degradació actual del riu.
La canalització és una obra dura, una barrera que destrueix les riberes i provoca que el riu acabi convertit en un gran col·lector descobert, amb la pèrdua total del valor urbanístic de l'espai que ocupa.

El Besòs constitueix una barrera física important entre els nuclis urbans situats en els seus dos marges, la qual cosa té un caràcter fortament desvertebrador del territori. Al mateix temps, aquests municipis, molt deficitaris en espais verds i zones lúdiques per als seus ciutadans, viuen completament d'esquenes al riu, per la seva forta degradació.

En els últims anys, la sensibilitat social respecte a la millora i conservació del medi ambient, ha estat molt important i cada vegada és més forta. Això ha portat a l'interès en la recuperació del riu Besòs.

En aquesta línia és on s'emmarca l'actuació en el tram final del riu Besòs, a fi de convertir-lo en un parc fluvial.